I visqueren felices - Entrevista

-Hola! El blog del projecte "I visqueren felices" (http://ivisquerenfelices.blogspot.com.es/) ens explica que teniu com a objectiu mostrar una cara alegre i vital del món lèsbic. Per aconseguir-ho es proposa reunir tota una sèrie de relats de temàtica lèsbica amb final feliç. Com va sortir la idea de fer aquest projecte? I sobretot, quin va ser el motiu?

 

Teníem ganes de promoure una altra visió de les relacions entre lesbianes. No ens sentíem representades per les històries que llegíem. Hi trobàvem a faltar una representació més àmplia de les dones lesbianes, més diversa i positiva. Feliç, en definitiva. Volíem trobar-hi dones que gaudeixen, que aprenen de les experiències que viuen, que se'n surten.

-Voleu lluitar contra una imatge negativa del lesbianisme que creu que les relacions entre dones són conflictives. Com creieu que s'ha arribat a crear aquesta deformació? I com s'ha pogut consolidar?

D'una banda, hi ha la visió misògina, que percep les dones com a conflictives i complicades i intenta crear competitivitat i rivalitat entre elles; d'altra banda, hi ha la lesbofòbia, que rebutja les relacions entre dones i les estigmatitza perquè el lesbianisme demostra que les dones no necessiten un home per tenir una vida completa i sexualment activa. Ja sabem que una dona sense un home és com un peix sense bicicleta...

 

-El projecte porta implícita la idea  que l'acte creatiu té una funció que va més enllà de la reivindicació personal, de dir allò que un vol, sinó que voleu que sigui un mecanisme de canvi social o si més no, de percepció social. Segons la vostra opinió, quin és el lloc de l'art en aquest moment de crisi? I a través de quins mecanismes creieu que pot treballar la creativitat a l'escenari que tenim avui dia?

 

L'art permet canviar l'imaginari col·lectiu i per tant transformar la realitat. El que no siguem capaces d'imaginar, tampoc no serem capaces de viure-ho. I el que imaginem és important representar-ho. En moments en què tot està en crisi i en què tot és car, hem de buscar altres maneres de fer cultura i de fer art. I és en aquests moments que ens adonem que amb pocs mitjans podem fer molt; que no calen grans inversions per crear. L'autogestió és a la base del nostre projecte.

 

-En un  món occidental on es creu que ja estan plenament integrats els col·lectius homosexuals i feministes en temes socials, de visibilitat i drets, es crea cada vegada més una fractura entre les reinvindicacions d'aquests i certa percepció social que creu innecessàries aquestes postures. Què els  diríeu, a aquesta gent que creu que les protestes d'aquests col·lectius són injustificades?

És cert que en el país en què vivim hi ha lleis teòriques que protegeixen la diversitat sexual, però una cosa és haver aconseguit certs drets, i una altra de molt diferent és el grau de llibertat assolida. I és una realitat que les relacions homosexuals no es poden viure socialment amb la mateixa llibertat que les relacions heterosexuals. És per això que, a banda de reivindicar els drets socials, creiem que és tan important transformar la quotidianitat i crear un altre imaginari.

-Per la meva part ja està tot! Gràcies!! Si hi ha qualsevol cosa que volguéssiu dir.. Endavant! Una abraçada i sort amb el projecte!





Nota a 01/01/2014
Han passat uns mesos des d'aquesta entrevista i el projecte ja està a punt de sortir del forn. Aviat podrem tenir el llibre a les nostres mans, però per anar fent boca us deixo el booktrailer: http://vimeo.com/81397075
Si voleu més informació o adquirir el llibre visiteu la seva pàgina http://ivisquerenfelices.blogspot.com.es/